Antiga fortalesa construïda entre els segles XVI i XVII, situada a Santa Eulària des Riu, posseeix unes muralles amb torre de defensa adossada de pedra i morter, i planta circular, Situat a la part més alta d'un pujol, ofereix al visitant una bella panoràmica.
Antigua torre de defensa situada frente a los islotes de Es Vedrà y Es Venadrell, próxima a Cala d'Hort, a 200 metros sobre el nivel del mar. Se conserva en muy buenas condiciones y ofrece unas vistas increíbles. También recibe el nombre de Cabo del Jueu, Cabo de la Oliva, Cabo del Freu. Pertenece a la parroquia de Es Cubells, en el municipio de San José. Es la torre más elevada de la isla de Ibiza y desde ella se puede divisar, cuando el tiempo lo permite, las costas de la península española. Actualmente se la conoce coloquialmente como Torre del Pirata debido a la novela de Blasco Ibañez, 'Los Muertos Mandan', cuya trama transcurría en este lugar. Fue diseñada hacia el año 1756 por el Ingeniero Director del Reino de Mallorca Juan Ballester; si bien su construcción no quedaría finalizada hasta el 26 de Octubre de 1763. Consta de dos pisos, el primero dividido en dos partes iguales: una corresponde al frente marítimo, mientras que la otra está subdivida, a su vez, en dos mitades de diferentes tamaños. De éstas, una estaba destinada al polvorín y, la más grande, contiene una escalera adosada al muro que conduce a la planta superior. El terreno donde está situada es de propiedad privada, aunque se permiten las visitas. De todos modos es conveniente consultar con las de Oficinas de Información Turística su disponibilidad. Se puede acceder en vehículo particular a los alrededores de la propiedad debiendo realizar la última parte del recorrido a pie.
La cueva tiene una antigüedad de más de 100.000 años y en ella se han encontrado huesos y fósiles de animales roedores de especies extinguidas cuyos esqueletos se encuentran hoy en día en el Museo de Historia Natural. La cueva está ubicada entre los 10 y 40 metros de altura sobre el nivel del mar en el interior de un acantilado del Port de Sant Miquel de Balanzat, en el término de Sant Joan de Labritja, al norte de la isla de Ibiza. Por el camino de acceso, encontramos primero un espectacular mirador desde donde se divisa una panorámica del Port de Sant Miquel, el Pas de s'Illa, la isla Murada y la torre des Molar. Siguiendo por un camino excavado en la roca se llega a la entrada de la cueva en una cota de 14 metros sobre el nivel del mar desde donde se inicia la visita. La cueva tiene una antigüedad de 100.000 años y se formo por fallas telúricas. Ha pasado por glaciaciones y calores tropicales estando en la actualidad casi fosilizada salvo en las galerías más profundas donde el goteo continúa formando estalactitas. Como las cascadas y cursos de las aguas que discurrían por la cueva quedaron fosilizadas, los espeleólogos que han intervenido en la puesta a punto de la cueva, las han recuperado de manera artificial para reproducir lo que existió en tiempos pasados. La cavidad denominada Can Marça, fue utilizada por contrabandistas que izaban las mercancías desde el mar y las introducían por una abertura que se encuentra a 10 metros de altura. Actualmente, aun se pueden distinguir las señales de pintura roja o negra que marcaban el camino de salida en caso de huida o emergencia. Abierta todo el año.
Desde la plaza, y volviendo por la misma calle de la Universitat, de nuevo nos encontramos en el Baluarte de Sant Bernat, donde está el túnel que lleva hasta Es Soto Fosc. Una puerta permite abandonar momentáneamente la muralla. Una vez extramuros, se puede observar el baluarte de Santa Tecla. En la zona de Es Soto unas escaleras llevan a "sa sortida des Soto", donde se encuentra un túnel construido como refugio durante la Guerra Civil, y que lleva a la Plaza d'Espanya, conocida como Plaza de l'Ajuntament.
Por la zona del mirador de la plaza, desde donde se ve Formentera y hay una réplica de la estatua de Guillem de Montgrí que se encuentra en la catedral de Gerona, hay que dirigirse al baluarte de Santa Llúcia, cuyo trazado evoca la proa de una nave. Desde este punto se inicia el descenso por la zona de sa Carrossa, y de nuevo se llega al Patio de Armas. Así se abandona la ciudad amurallada por la Puerta del Mar, donde se inició el recorrido.
El poblat de Sa Caleta constitueix un exemple únic d'urbanisme fenici en el Mediterrani. També és l'exponent més important dels inicis de la colonització fenícia de les Pitiüses i l'origen de la vila d'Eivissa. Un tros d'història que des de 1999 té la consideració de Patrimoni de la Humanitat. Aquest jaciment és un dels darrers que s'han excavat a l'illa, i fins a la fi dels anys vuitanta va estar colgat i, per tant, ocult. Tanmateix, el nucli va ser fundat a mitjan segle VII a.C. per uns fenicis procedents de l'extrem mediterrani occidental que probablement cercaven metalls. El conjunt està enclavat en una petita península plana coneguda per sa Mola de sa Caleta, entre la platja des Codolar i el puig des Jondal, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, al sud de l'illa. Va ser habitat durant quaranta o cinquanta anys i va arribar a tenir una població de prop de tres-centes persones. El traçat urbanístic ocupava unes quatre hectàrees i es componia d'un gran nombre d'unitats arquitectòniques que, vistes en conjunt, formaven una trama. Carrerons estrets amb places petites i irregulars De tot plegat en queden restes que ens rememoren aquest poble exquisidament hàbil en el cisellat de metalls. Els carrerons estrets, les places petites i irregulars (n'hi ha una on encara es conserva la plataforma d'un forn comunal de coure pa), i la combinació d'estructures arquitectòniques molt distintes, tot en fa un monument únic en el Mediterrani. Un exemple d'aquesta diversitat és l'anomenat 'barri sud'. El formen un total de vuit construccions de mides i formes diverses: d'una peça, de dues i de tres, juxtaposades o arrenglerades al llarg. N'hi ha alguna d'especialment gran, de set cambres repartides en una planta pràcticament rectangular. És molt possible que alguna d'aquestes peces vagi servir de magatzem per guardar-hi la sal recollida als estanys veïns de les salines. Segons alguns estudis, sa Caleta pogué esser un punt d'enllaç en la llarga ruta des del famós port fenici de Tir fins a Cadis. Però a començament del segle VI a.C., els qui habitaven el poblat el varen abandonar per traslladar-se a la badia d'Eivissa, un lloc molt més còmode per viure, i hi fundaren la vila que avui n'és la capital. En el cantó esquerre de sa Mola de sa Caleta hi ha un portet de pescadors, que probablement va ser creat per aquells mateixos fenicis. És un lloc de molt bon estar i sempre hi trobareu un bon ambient. Per arribar a sa Caleta des de la vila d'Eivissa s'ha d'agafar la carretera que surt cap a Sant Josep.
El Puig des Molins, la necrópolis más grande y mejor conservada de la cultura fenicio-púnica, con más de 3.000 tumbas, es la mejor colección de restos púnicos del mundo. El yacimiento arqueológico del Puig des Molins fue el cementerio de Eivissa desde la fundación de la ciudad por fenicios occidentales al final del siglo VII aC. La necrópolis inicial experimentó un gran desarrollo en época púnica, concretamente del siglo VI aC hasta el final del siglo I dC, llegando a ocupar 50.000 metros cuadrados de superficie. El cementerio continuó utilizándose en época romana. La ladera del monte llamado Puig des Molins esta perforada por estas pequeñas cuevas colectivas a las que se descendían por una abertura que estaba cerrada con losas. Dentro de la necrópolis estaban los sarcófagos en los que se han llegado a encontrar entre 4 y 5 mil hipogeos. Los enterramientos son de inhumación o de cremación, dependiendo de la época en que fueran ocupados. En ellos se han encontrado ajuares con cientos de figuras de barro cocido Algunas son representaciones del propio difunto y otras lo son de divinidades protectoras y también de animales sagrados. Junto a ellas, se han encontrado amuletos, vasos con ofrendas, joyas, lucernas a modo de lamparilla o linterna, hachuelas votivas y monedas. Las representaciones divinas se refieren casi siempre a Deméter y Core, diosas que recibieron adoración en todo el Mediterráneo hacia la segunda mitad del siglo V adC. Más información: Necrópolis Puig des Molins
Sa Cova des Culleram a Sant Joan de Labritja és un antic santuari sagrat dedicat a la deessa cartaginesa Tanit. Eivissa conserva una cova santuari erigida en honor de Tanit, deessa de lamor i la fertilitat a qui els fenicis professaven gran adoració. És la Cova des Culleram, situada en el municipi de Sant Joan de Labritja, a la zona de Sant Vicent de Sa Cala al nord-est de lilla. Considerada com un dels jaciments arqueològics més importants de lilla, Sa Cova des Culleram va ser estudiada al 1.907 i en ella es van trobar 600 figures de terracota (possiblement exvots), un miler de caps de figuretes i fragments de ceràmica. Són destacables unes figures femenines acampanades pintades amb diversos símbols i, algunes delles, amb la cara coberta per una fina capa dor. Es poden admirar en el Museu des Puig des Molins. Sa Cova des Culleram va ser emprada des de finals del segle V fins al segle II aC. Lany 1929 es va trobar una placa de bronze esmentant els noms d'Astraté i Tània, la deessa púnica d'Eivissa per excel·lència. Sa Cova té el seu mirador a dos-cents metres sobre el nivell del mar, la qual cosa ofereix una espectacular panoràmica amb lilla de Tagomago de fons.
Constitueixen la segona zona humida en importància d'Eivissa i contenen aigües dolces i semisalades que proporcionen gran diversitat de fauna i flora. Ses Feixes de Eivissa són una petita zona humida que es troba entre la ciutat d'Eivissa i la platja de Talamanca. Conegudes en el passat per la seva productivitat agrícola, van ser canalitzades pels àrabs, que van establir un sistema de reg únic al món de l'època basat en el reg per capillaritat. Els canals formaven petites parcelles de terra rectangulars denominades feixes. Aquests canals estaven comunicats, cada pocs metres, amb altres canals subterranis anomenats fibles pels quals circulava l'aigua. La part superior de les fibles era d'un material que deixava passar l'aigua (normalment branques de pi). D'aquesta manera, amb l'ús de comportes es podia regular el nivell d'aigua als canals i per tant, a la feixa. L'entrada a cada feixa o a parcella es feia a través d'un portal molt característic, únic al món, denominat portal de feixa i que destaca per la seva bellesa i singularitat: una enorme llinda blanca calada amb una porta de fusta. Ses Feixes estan dividides en tres parts: dues d'elles conreades, anomenades Prat de Vila i Prat de Ses Monjes; i una franja d'humedal que les uneix, denominada Es Prat.
Temple gòtic iniciat en el S. XIII finalitzat el S. XVIII, construit damunt un antic temple àrab. Està dedicat a la Verge Maria. Destaquen en el seu interior, el retaule de Sant Gregori i una interessant custòdia d'argent daurada del S. XIV.
Download your Ibiza guide!